A la Muntanya, tornem a començar. Després d’uns quants anys entre maons, ciments, operaris, cables, tubs, bigues, guix, pintura… va venir el trasllat, taules, cadires, pissarres digitals, material de laboratori, llibres, arxius, expedients, carretons i pares, molts pares que anaven amunt i avall movent armaris, prestatges…

Sí, tornem a començar. Durant aquests anys de transformació han aparegut  espais nous:  sala de psicomotricitat, menjador, tutories, aules de reforç..., però també ens han desaparegut espais que estimàvem molt, el pati i l’hort.

Però... tornem a començar. Al llarg d’aquest període els pebrots, les cebes, els tomàquets i els enciams han estat guardats en el calaix de la memòria, i l’aixada, les mànegues exsudants, les bases del planter, etc a l’armari de les eines.

I ara, per fi, tornem a començar. Ens ha costat  força trobar un espai per l’hort dins l’escola i ara que ja el tenim i l’hem dissenyat, hem demanat l’ajut d’alguns pares de l’escola, pagesos de convenciment, de naixement i de tradició.

Els nostres alumnes han tornat a començar. Ja hem tret la pols a les eines i hem recuperat de la memòria les hortalisses, de manera que, enguany l’hort torna a iniciar la seva funció educativa.

I, sabeu què? Estem molt contents de TORNAR A COMENÇAR.